Repic a repic

parxis1

“Però només el parxís imprimia eixa cadència única a la vesprada la qual, repic a repic de daus al cubilet, es congelava en un avant i arrere ancorat en l’instant, comptar vint en menjar una fitxa, deu en entrar a casa”.

Fragment del relat Els diumenges.

(Fotografia: Amparo Piquer).