“De fons sona un fil musical, gairebé el gemec agut i ofegat d’una cançó que no conec i que és com totes les que podria imaginar sonant ací. Lluentor, tota: al terra i a les parets blanques i a les columnes de marbre terrós, congelada als aparadors del semicercle de botigues que queden a l’esquerra, llançada amunt i avall per les escales mecàniques. Camine, cap a l’esquerra, roba de dona, decoració de la llar, sabates, roba interior. Tot impecable, ningú distrau de la perfecció estàtica dels maniquins, dels falsos rebedors d’habitatges inexistents”.
Fragment del relat Polígon, del llibre Els diumenges.
(Fotografia: Amparo Piquer).
