Llibres, històries
Tres anys després de la publicació d'”Els diumenges”, hi ha novetats: “Low-cost”, el tercer llibre de Miquel Torres, estarà en les llibreries en poques setmanes, de la mà de Llibres de la Drassana. De moment, ja es poden reservar exemplars mitjançant aquest verkami. Més informació, ací.
Aquest passat dissabte, Miquel Torres va participar de la tertúlia “Literatura albinegra”, que va tindre lloc a la llibreria Argot de Castelló. En la tertúlia, el tema del qual era la relació entre creació literària i el CE Castelló, hi van participar a més de Miquel Torres, José María Arquimbau, Conrado Marín, Miguel Ángel Serer, Emilio Nadal, Guillermo Sanahuja i Enrique Ballester, que va moderar el debat.
Miquel Torres va parlar de la gènesi del seu relat “Castàlia”, inclòs en “Els diumenges”, i va destacar les potencialitats literàries no només del futbol, sinó especialment del que va anomenar “futbol de grada i transistor”: emocions compartides, vivències que ens ancoren no només a un equip en abstracte, sinó també a un espai i a unes persones que hi romanen al llarg del temps.
“Els diumenges” fa un any. El 14 de novembre de 2013 eixia a la venda el segon llibre de Miquel Torres, un recull de relats curts que, a través de vuit diumenges (viscuts o no), transita per escenaris de memòria quotidiana i, també, per d’altres potser no tan llunyans.
Dotze mesos, un bon grapat de presentacions, crítiques positives als mitjans de comunicació i una edició en e-book que va acompanyar a l’original en paper. Dotze mesos, compartir eixos diumenges amb cada vegada més lectors i lectores, noves històries que naixen de les històries ja contades. I les que encara hi ha per vindre.
Amb el relat “El viatger del temps”, Miquel Torres va obtindre la consideració de finalista en el XXII Premi de Narrativa de Sant Vicent del Raspeig. El lliurament de premis va tindre lloc passat divendres, a l’Ajuntament de la localitat.
Al certamen, un dels més ben dotats en llengua catalana al País Valencià, es van presentar un total de 83 obres, el número més gran des que es convoca fa més de dues dècades. Es dóna la circumstància que Miquel Torres ja va ser guardonat l’any passat en aquest mateix certamen, amb el relat curt “L’alqueria”, que més endavant va formar part del seu segon llibre, “Els diumenges”.
“Era agost, primera hora de la vesprada, i la calor era insuportable. Vam aplegar en el cotxe familiar i allò primer que vam saber era que el poble estava ple de borratxos. Un borratxo lluint gorra de plat ens va indicar, sense que li ho demanàrem i amb veu farfallosa, com orientar-nos entre els quatre carrers del poble; més borratxos entraven i eixien d’una espècie de bar sense rètol on una dona mil·lenària flanquejada de barrils de cervesa buits servia, només, alcohol; vam topetar borratxos pel carrer desafiant la solana i Fontana i Mari, per descomptat, ens van rebre entonats. Era estiu, la calor era insuportable i allà això es combatia a base de cubates i de café-licor”.
Fragment del relat Els Fontanta, del llibre Els diumenges.
(Fotografia: Amparo Piquer).
Passat divendres 4 de juliol va tindre lloc la presentació d'”Els diumenges” a Ontinyent, a la biblioteca de Sant Josep. Podeu veure el vídeo de la presentació puxant en aquest enllaç.
“De fons sona un fil musical, gairebé el gemec agut i ofegat d’una cançó que no conec i que és com totes les que podria imaginar sonant ací. Lluentor, tota: al terra i a les parets blanques i a les columnes de marbre terrós, congelada als aparadors del semicercle de botigues que queden a l’esquerra, llançada amunt i avall per les escales mecàniques. Camine, cap a l’esquerra, roba de dona, decoració de la llar, sabates, roba interior. Tot impecable, ningú distrau de la perfecció estàtica dels maniquins, dels falsos rebedors d’habitatges inexistents”.
Fragment del relat Polígon, del llibre Els diumenges.
(Fotografia: Amparo Piquer).
“Els diumenges” continua la gira de presentacions. La propera tindrà lloc el divendres 4 de juliol, a les 19 hores, a la biblioteca de Sant Josep d’Ontinyent (carrer de Manuel Sanchis i Guarner s/n). Durant la presentació, Miquel Torres estarà acompanyat per Vicent Xavier Vila.
“El meu germà ha deixat d’anar a Castàlia uns anys abans; mon pare, també. Hi ha una època en què he anat soles, o quasi, però no; hi ha la grada, els companys sense nom i de tant en tant el gol, que ens fa ser qui som, allà, asseguts, esperant que acabe ja que anem guanyant”.
Fragment del relat Castàlia, del llibre Els diumenges.
En les darreres setmanes, diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò del llançament d'”Els diumenges” en les seues seccions d’opinió i crítica literària, tots ells valorant el llibre d’una manera positiva. La vespra de Sant Jordi, Carles Fenollosa, al Quadern del diari El País, recomanava “Els diumenges”, als quals considerava “tota una declaració d’intencions. Huit relats i una manera de fer”. Fenollosa apunta que “Torres conta històries petites, amb aquell gust pel torrent de paraules, amb conjuncions en pluja contínua. La família hi és, des del primer moment. Torres escriu els avantpassats. Els rendeix tribut, amb aquella nostàlgia de la vida senzilla, de la infantesa i de tot del que normalment se sent nostàlgia perquè no pot ser d’una altra manera. Els diumenges són un indici encara, només. Hi ha força, però, que batega a les paraules escrites amb tota la voluntat”.
El mateix dia, David Miró, subdirector de l’Ara, tirava mà del símil futbolístic i del cinematogràfic per parlar d'”Els diumenges” en el seu article “Petit conte de Sant Jordi (i de futbol)”, tot afirmant que “sense voluntat d’estil no hi ha escriptor. I mentre avançava en la lectura dels contes, tots ells amb el fil conductor de la vida dominical, m’adonava amb fruïció que, al darrere d’una llarga llista mental de coses a millorar, hi estava descobrint un escriptor. I pensava que era com quan descobreixes per primer cop els moviments intransferibles d’un determinat futbolista quan encara està en fase de formació (i m’enrecordava de Ronaldo al PSV Eindhoven o de Pedja Mijatovic al Partizan de Belgrad), o d’un director de cine novell que et deixa clavat a la cadira (com Amenábar amb Tesis o Tarantino amb Reservoir dogs). Miró considerava “especialment reeixit el conte titulat Castàlia, on amb una escriptura sincopada l’autor transmet el desassossec d’un adolescent que plora desconsoladament quan el seu equip baixa a Segona”.
També el suplement literari del Levante-EMV, Posdata, va recomanar “Els diumenges”, en la selecció de la crítica del dia 2 de maig. En aquest cas s’apuntava que “narrar vuit diumenges de la nostra vida pot resultar un exercici sorprenent. Si a més, els relats van des d’una paella feta a Benicàssim… fins al planeta Mart, la cosa esdevé a més fascinant. Miquel Torres és un mestre de la prosa a tindre ben present. Un descobriment“.
© 2024 Miquel Torres
Tema de Anders Noren — Amunt ↑