Llibres, històries

Categoria: Ressenyes i opinions

“Temps de rock’n’roll” als mitjans de comunicació

Més d’un any després de la publicació, “Temps de rock’n’roll” ha sigut objecte de diverses ressenyes i articles als mitjans de comunicació. Així, Toni Sabater publicava, a Culturplaza: “Però el que fa realment Torres és narrar de manera excel·lent l’aprenentatge de la maduresa, l’ascensió constant que és consubstancial a la vida. Estan els peatges, els records més tendres, la pulsió del sexe amb la seua potència desbocada i les baixades als inferns que permeten contemplar els miratges dels paradisos artificials. I la música que ho condiciona tot, que ho sobrevola tot, que marca els instants i els etiqueta de manera inesborrable, com una classificació inevitable, quasi com un destí, i que permetrà ancorar eixes imatges fixades en el temps quan només siguen records”.

“Temps de rock’n’roll”, de Miquel Torres

Algun temps després, era Carlos Pérez de Ziriza qui, en Beat, apuntava que “la tercera novela del físico castellonense Miquel Torres, en la que los Beatles, Mano Negra, Lou Reed, The Clash, AC/DC, Primal Scream, The Doors, The Black Keys, La Gossa Sorda u Ovidi Twins sirven para enhebrar una serie de relatos que bien podrían ser un fiel reflejo del paso de su propio autor – sirviéndose, eso sí, de personajes ficticios – de la adolescencia a la madurez”.

El propi autor, Miquel Torres, comentava en una entrevista al diari Mediterráneo que “en Temps de rock’n’roll s’explica la història de creixement d’una persona, el protagonista, una història amb pujades a paradisos artificials i descensos als inferns, però també amb amistat i moments que recordem perquè, senzillament, érem feliços”.

A poc a poc, “Temps de rock’n’roll” va fent camí, als mitjans de comunicació i a través de les presentacions que, ara, tornen a reprendre’s.

Vols un exemplar? Pots aconseguir-ho ací.

“Low-cost”, ressenyat

foto-web-5

“Low-cost” ha estat ressenyat ja en diversos mitjans, amb crítiques favorables. Francesc Calafat, en Lletraferit, el considera un llibre per a llegir-lo amb atenció i tindre’l en compte en el conjunt de la nostra literatura. Així, apunta que al llarg de les narracions s’aconsegueix deixar caure o constatar que les coses que semblen certeses no ho són tant, o no ho són gens. Per a Calafat, l’autor assaja, sense perdre el bo i millor de la nostra tradició recent, nous fronts i vies narratives diferents, per tal de bastir una visió variada però coherent.

Per la seua banda, Carles Fenollosa, en Saó, escriu que Torres domina la tècnica que demana la literatura curta, el ritme, la forma i sobretot -o sobretot al meu parer- la dosificació de la informació abocada a un final, alhora que el valora com el més atrevit dels llibres de Torres. Manel Alonso, en Diari Gran, fa notar que Miquel Torres es mostra com un narrador versàtil, agosarat, obert, amb ganes d’explorar i que domina la forma i el contingut. El seu és un constant exercici d’estil, un exercici del qual se n’ix amb bona nota. Com a resum del conjunt del llibre, considera que el lector trobarà textos realment brillants i un autor que pretén sorprendre’l i atrapar-lo en cada relat.

Pel que fa al suplement literari de Levante-EMV, Postdata, Ferran Archilés recomana l’últim llibre de Torres, tot apuntant que s’hi veia vindre i per fi ha explotat. Un dels millors narradors valencians del nou segle.

Presentació de “Low-cost” a Barcelona

foto-web-2

Dissabte va tindre lloc la presentació de “Low-cost” a Barcelona, a Casa València. Durant l’acte, l’autor va estar acompanyat per Vicent Baydal, de Llibres de la Drassana, i pel periodista Rafa Garrido. Baydal va comentar l’evolució de l’autor des del seu primer llibre, “Històries de l’illa sense costes”, per bé que destacà, també, com alguns dels relats inclosos en aquell recull ja apuntaven cap als temes i l’estil que ara continuen presents en “Low-cost”. Per la seua banda, Garrido va destacar com alguns dels contes més experimentals “funcionen” a la perfecció, tot conduint al lector cap a llocs ben diversos en potser només unes línies; també va valorar la construcció dels personatges, especialment en les històries de caire més realista. En aquest sentit, va destacar la “condensació de personatges, empatia amb el lector, ritme i imaginació” present al llarg del tot el llibre.

foto-web-1foto-web-4

foto-web-3foto-web-5

 

“Low-cost” es presenta a València

valencia-2Aquest divendres passat va tindre lloc la presentació de “Low-cost” a la Ciutat de València. En el local de Ca Revolta, i acompanyat d’Àlvar Peris i Vicent Baydal, Miquel Torres va presentar el seu últim llibre. En la intervenció de l’editor de Llibres de la Drassana, Vicent Baydal, es va apuntar la versatilitat de l’autor, capaç de conjugar ritmes, trames i formes diverses en un recull coherent, que destaca per l’estil ben definit i per la clara voluntat d’exploració que s’hi manifesta. Per la seua banda, el professor de Comunicació Audiovisual de la UV, Àlvar Peris, va destacar l’evolució respecte a obres anteriors de l’autor, de manera que en “Low-cost” el desig, com a impuls de les narracions, va deixant pas a altres sentiments com ara enamorament, gelosia o enveja. Peris va qualificar de “dolça tristor” el to general del llibre, malgrat que en cap cas considera “Low-cost” com una obra pessimista; també va apuntar la mestria amb què Torres conjuga la quotidianeitat de les històries del dia a dia amb altres elements més fantàstics, especulatius i originals. També durant les intervencions de les persones assistents es va parlar de la necessitat que la literatura genere incertesa en el lector, com passa amb “Low-cost” i en general amb l’obra de Miquel Torres.

valencia-3valencia-1valencia-4

valencia-5

Presentació de “Low-cost” a Castelló

Passcastello-5at divendres 14 d’octubre va tindre lloc la presentació de Low-cost a la ciutat de Castelló. L’autor, Miquel Torres, hi va estar acompanyat pel també escriptor Carles Bellver i per l’editor, Toni Sabater. Durant la seua intervenció, Bellver va apuntar algunes de les similituds i divergències entre Low-cost i l’anterior llibre de Torres, Els diumenges; a banda, va destacar la diversitat de registres dels relats que composen el recull i que, tanmateix, configuren un tot coherent que viatja des de la prosa poètica fins la fantasia. Bellver va parlar, en aquest sentit de “reducció a l’absurd de la realitat”. Al seu torn, Miquel Torres també va destacar aquesta coherència del conjunt, fet a partir de “trossos de vides viscudes amb una certa perplexitat, com ens passa un poc a tots, persones que pensen que controlen les seues vides i vés a saber”. Per a Torres, en Low-cost es troba “amor i sexe, misèries de diverses grandàries i també tendresa, i ho trobes en bars de matinada, en parelles que viuen en pisos hipotecats, entre les bombes d’Hiroshima i Nagasaki o en una nau espacial low-cost”.

castello-2castello-1castello-3castello-4

 

 

 

Bones crítiques d'”Els diumenges” als mitjans de comunicació

En les darreres setmanes, diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò del llançament d'”Els diumenges” en les seues seccions d’opinió i crítica literària, tots ells valorant el llibre d’una manera positiva. La vespra de Sant Jordi, Carles Fenollosa, al Quadern del diari El País, recomanava “Els diumenges”, als quals considerava “tota una declaració d’intencions. Huit relats i una manera de fer”. Fenollosa apunta que “Torres conta històries petites, amb aquell gust pel torrent de paraules, amb conjuncions en pluja contínua. La família hi és, des del primer moment. Torres escriu els avantpassats. Els rendeix tribut, amb aquella nostàlgia de la vida senzilla, de la infantesa i de tot del que normalment se sent nostàlgia perquè no pot ser d’una altra manera. Els diumenges són un indici encara, només. Hi ha força, però, que batega a les paraules escrites amb tota la voluntat”.

imatge entrada mart

El mateix dia, David Miró, subdirector de l’Ara, tirava mà del símil futbolístic i del cinematogràfic per parlar d'”Els diumenges” en el seu article “Petit conte de Sant Jordi (i de futbol)”, tot afirmant que “sense voluntat d’estil no hi ha escriptor. I mentre avançava en la lectura dels contes, tots ells amb el fil conductor de la vida dominical, m’adonava amb fruïció que, al darrere d’una llarga llista mental de coses a millorar, hi estava descobrint un escriptor. I pensava que era com quan descobreixes per primer cop els moviments intransferibles d’un determinat futbolista quan encara està en fase de formació (i m’enrecordava de Ronaldo al PSV Eindhoven o de Pedja Mijatovic al Partizan de Belgrad), o d’un director de cine novell que et deixa clavat a la cadira (com Amenábar amb Tesis o Tarantino amb Reservoir dogs). Miró considerava “especialment reeixit el conte titulat Castàlia, on amb una escriptura sincopada l’autor transmet el desassossec d’un adolescent que plora desconsoladament quan el seu equip baixa a Segona”.

També el suplement literari del Levante-EMV, Posdata, va recomanar “Els diumenges”, en la selecció de la crítica del dia 2 de maig. En aquest cas s’apuntava que “narrar vuit diumenges de la nostra vida pot resultar un exercici sorprenent. Si a més, els relats van des d’una paella feta a Benicàssim… fins al planeta Mart, la cosa esdevé a més fascinant. Miquel Torres és un mestre de la prosa a tindre ben present. Un descobriment“.

© 2024 Miquel Torres

Tema de Anders NorenAmunt ↑