En les darreres setmanes, diversos mitjans de comunicació s’han fet ressò del llançament d'”Els diumenges” en les seues seccions d’opinió i crítica literària, tots ells valorant el llibre d’una manera positiva. La vespra de Sant Jordi, Carles Fenollosa, al Quadern del diari El País, recomanava “Els diumenges”, als quals considerava “tota una declaració d’intencions. Huit relats i una manera de fer”. Fenollosa apunta que “Torres conta històries petites, amb aquell gust pel torrent de paraules, amb conjuncions en pluja contínua. La família hi és, des del primer moment. Torres escriu els avantpassats. Els rendeix tribut, amb aquella nostàlgia de la vida senzilla, de la infantesa i de tot del que normalment se sent nostàlgia perquè no pot ser d’una altra manera. Els diumenges són un indici encara, només. Hi ha força, però, que batega a les paraules escrites amb tota la voluntat”.
El mateix dia, David Miró, subdirector de l’Ara, tirava mà del símil futbolístic i del cinematogràfic per parlar d'”Els diumenges” en el seu article “Petit conte de Sant Jordi (i de futbol)”, tot afirmant que “sense voluntat d’estil no hi ha escriptor. I mentre avançava en la lectura dels contes, tots ells amb el fil conductor de la vida dominical, m’adonava amb fruïció que, al darrere d’una llarga llista mental de coses a millorar, hi estava descobrint un escriptor. I pensava que era com quan descobreixes per primer cop els moviments intransferibles d’un determinat futbolista quan encara està en fase de formació (i m’enrecordava de Ronaldo al PSV Eindhoven o de Pedja Mijatovic al Partizan de Belgrad), o d’un director de cine novell que et deixa clavat a la cadira (com Amenábar amb Tesis o Tarantino amb Reservoir dogs). Miró considerava “especialment reeixit el conte titulat Castàlia, on amb una escriptura sincopada l’autor transmet el desassossec d’un adolescent que plora desconsoladament quan el seu equip baixa a Segona”.
També el suplement literari del Levante-EMV, Posdata, va recomanar “Els diumenges”, en la selecció de la crítica del dia 2 de maig. En aquest cas s’apuntava que “narrar vuit diumenges de la nostra vida pot resultar un exercici sorprenent. Si a més, els relats van des d’una paella feta a Benicàssim… fins al planeta Mart, la cosa esdevé a més fascinant. Miquel Torres és un mestre de la prosa a tindre ben present. Un descobriment“.
