“[…] hi ha eixe muscle que miraria tota la nit i sona una que per fi m’agrada de veres perquè és més rock’n’roll que no metall i perquè la conec i per copsar la bellesa de la música l’has de sentir dues vegades la de la dona amb un colp d’ull és prou i algú diu que semblen, ells i elles, massa joves en l’aparador com si foren per a nosaltres i ella, una ella, tan massa jove que em fereix quasi m’ofén i jo pregunte no sé si en veu alta què tenen i on van les dones que potser no tornarem a veure mentre esperem a la barra i sabem que no tenim res millor a fer […]”.
Fragment del relat El dia després, del llibre Els diumenges.
(Fotografia: Amparo Piquer).
