Fer com que només era sexe. Potser aquesta seria una bona definició de l’amor. I la resta, naturalment, és literatura. Literatura com la que amera els relats de Low-cost, feta del gust de la nit i les copes preses a deshora i de les relacions que van poder ser o fins i tot que van ser i a qui li importa. En Low-cost els personatges es dissolen en una realitat que no controlen i que sempre els sorprén. L’anticipació o l’enyor, la mentida o la pura invenció construeixen fragments de biografies, consistents a força de mínimes en una col·lecció de relats breus que –llegits per ordre o a l’atzar- aboquen el lector al dubte, al pànic.
Quins són els límits del relat breu, del microrelat? Low-cost és sense dubtes un dels exercicis més originals de la nostra literatura i explora formes que resten en la memòria com fiblades. Perquè la vida fa mal i a més hi ha tot allò que no sabíem, esperant. Low-cost explora amb mestria una gran varietat de veus narratives i formes, desplegant-se en notes impressionistes, relats de precisa contenció o cròniques d’una veritat gens oculta que abasten des del realisme brut fins a la ficció especulativa.
El lector fruirà cercant les filiacions literàries dels relats d’aquest llibre intens i incòmode, sovint brutal. Realisme heu dit? Però Miquel Torres sap que la realitat no existeix.