Més d’un any després de la publicació, “Temps de rock’n’roll” ha sigut objecte de diverses ressenyes i articles als mitjans de comunicació. Així, Toni Sabater publicava, a Culturplaza: “Però el que fa realment Torres és narrar de manera excel·lent l’aprenentatge de la maduresa, l’ascensió constant que és consubstancial a la vida. Estan els peatges, els records més tendres, la pulsió del sexe amb la seua potència desbocada i les baixades als inferns que permeten contemplar els miratges dels paradisos artificials. I la música que ho condiciona tot, que ho sobrevola tot, que marca els instants i els etiqueta de manera inesborrable, com una classificació inevitable, quasi com un destí, i que permetrà ancorar eixes imatges fixades en el temps quan només siguen records”.

“Temps de rock’n’roll”, de Miquel Torres

Algun temps després, era Carlos Pérez de Ziriza qui, en Beat, apuntava que “la tercera novela del físico castellonense Miquel Torres, en la que los Beatles, Mano Negra, Lou Reed, The Clash, AC/DC, Primal Scream, The Doors, The Black Keys, La Gossa Sorda u Ovidi Twins sirven para enhebrar una serie de relatos que bien podrían ser un fiel reflejo del paso de su propio autor – sirviéndose, eso sí, de personajes ficticios – de la adolescencia a la madurez”.

El propi autor, Miquel Torres, comentava en una entrevista al diari Mediterráneo que “en Temps de rock’n’roll s’explica la història de creixement d’una persona, el protagonista, una història amb pujades a paradisos artificials i descensos als inferns, però també amb amistat i moments que recordem perquè, senzillament, érem feliços”.

A poc a poc, “Temps de rock’n’roll” va fent camí, als mitjans de comunicació i a través de les presentacions que, ara, tornen a reprendre’s.

Vols un exemplar? Pots aconseguir-ho ací.