imatge entrada mart_2

“Estic assegut a tocar d’ella, cama amb cama, enfront del límit exterior de la nostra cúpula, i em pregunta sense deixar de mirar més enllà si em recorde del dia del coet. Jo somric i mire la seua galta esquerra i li dic que el que més recorde és la sensació que algun dia estaria allà dalt, viuria allà dalt, encara que allà dalt era el cel negre perquè ens deien on havíem de mirar i ningú no hi veia res, allà dalt”.

Fragment del relat Mart, del llibre Els diumenges.

(Fotografia: Reis Lliberós)